Conte

El OA comença amb un conte perquè crec que és la forma més idònia per donar
peu a una sèrie d’activitats relacionades amb el aprenentatge del entorn cultural de l’illa
d’Eivissa. Per això, he posat els personatges mitològics en llocs característics de l’illa
així els nens podran veure que els conte és molt proper al seu entorn.





A continuació, us expos el conte:

Les bruixes de Dalt Vila

Vet aquí que una vegada, tres bruixes varen decidir conèixer món. Sobre les
seves escombres màgiques, varen visitar infinits països i volaren sobre immensos
mars i oceans.
Fins que un dia, varen arribar a Eivissa i acordaren quedar-se a viure a Dalt
Vila, doncs es varen quedar enlluernades per l’esplendor del sol sobre les cases i
muralles.
Un matí després d’aixecar-se varen sortir al carrer a veure quin temps feia i
amb gran tristor comprovaren que aquell dia anava a ser molt diferent. El cel estava
tan fosc i ple de núvols que, de sobte, una gran pluja va començar a caure.
Bruixa1.Catalina: Ai Margalida!! Has vist que fosc?
Bruixa2.Margalida: És veritat Catalina!! Estic tan preocupada.! Què podem fer?
Bruixa 3. Marieta: Recordeu d’aquella cançó per a què sortís el sol els dies de pluja?
Ara, crec que és un bon moment per tornar-la a cantar..
Totes juntes: Vinga!
Sol solet, vine’m a veure, vine’m a veure
Sol solet, vine’m a veure què tinc fred…
Bruixa2. Margalida : Ai! Carai! no ens recordem! Haurem de cercar ajuda.
Van agafar les seves escombres màgiques i començaren a volar pels carrers de
la ciutat.
En un d’aquells carrers es van trobar amagadet al follet, un esperit màgic de l’illa
d’Eivissa, al qui preguntaren:
Totes les Bruixes juntes : Follet, Follet. Ens ajudes?
Bruixa2.Margalida: Necessitem saber com segueix la cançó del Sol Solet?
Follet: Es clar que sí.
Si tens fred, posat la capa, posat la capa
Si tens fred, posat la capa i….
Follet: Oh!, no potser! El meu poder no dóna per a més. Ara que penso... El meu amic
el Gegant d’es Vedrà us podrà ajudar. Però aneu amb compte, que li agrada menjar a
la gent que s’apropa al seu illot.
Us donaré aquestes capes màgiques que us poden fer invisible, així quan esteu a prop
d’ell, no us veurà i no us podrà menjar. Adéu.
Volant, volant, les bruixes invisibles s’apropaven al penyal. Mortes de por les
tres bruixes li varen preguntar...
Bruixa2.Marieta: Gegant, tu ens pots ajudar a continuar la cançó del Sol solet?
Gegant: Qui sou! L’únic que us diré és…Que aneu baix el pont de Santa Eulària
agafeu una herbeta d’ella sortirà un fameliar que us ajudarà. Ràpid, aneu-vos, no em
molesteu més!, Ruaugh!
Les tres bruixes, tremolant de por, agafaren les seves escombres màgiques
direcció Santa Eulària.
En arribar al seu pont, trobaren l’herba i la posaren dins d’una ampolla negra,
d’aquí va sortir un fameliar que ràpidament va cridar:
Fameliar: Feina o menjar!, Feina o menjar!.
Totes les bruixes Juntes: Feina!, fes feina!.
Bruixa 2. Catalineta: Ajuda’ns a seguir la lletra de la cançó.
Fameliar : Si tens fred, posat la capa i el barret.
De sobte, tres capells varen aparèixer a sobre els seus caps i molt contentes
varen donar les gràcies al fameliar. Li digueren unes paraules a l’orella i es va
tornar a convertir en herbeta.
La cançó ja estava completada. La cantaren juntes però desgraciadament el cel
era fosc i encara plovia molt.
Volant, volant quan passaven per damunt de l’església de Jesús, unes fades
s’apropen a les bruixes:
Fada : Ai bruixetes!, què no podeu fer sortir al sol, veritat? El Sol Solet està mort
de fred perquè s’ha quedat sense raigs. El Barruguet del pou de Sant Josep se’ls
ha dut.
Les Bruixes arribaren volant al pou.
Bruixa 3.Marieta: barruguet! Surt que ens has de tornar els raigs del sol!
Barruguet : Jajaja..!, però... i que em donareu a canvi?
Cadascuna d’elles portava una llesca de pa i un tros de formatge d’ovella per
esmorzar i sense pensar-hi, ho donaren tot al barruget.
El barruguet feia segles sense menjar i estava mort de gana. Va agafar tot i va
donar els raigs a les bruixes.
Ja tenien tot el necessari per fer sortir el sol: la cançó i els raigs. Volaren cap a
ell. Varen col·locar els raigs al voltant del sol mentre cantaven i de sobte, una
claror va inundar el cel.
El sol molt agraït del que les tres bruixetes havien fet per ell, va brillar més fort
que mai aquell dia, fent que els núvols i la pluja s’allunyaren de la ciutat.
Sol Solet: Estic tan content que us promet que en aquesta illa brillaré més que
en cap lloc. Podrà estar el cel ennuvolat, podrà ploure, ja que també és
necessari pels cultius i per la terra, però mai més desapareixeré.
Les bruixes tornaren a Dalt Vila on es varen trobar una gran festa. S’uniren i
ballaren amb la gent del poble i els altres personatges màgics que van conèixer
a la seva aventura.
I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat…